Aquest document serveix per acompanyar-te si fas la ruta amb un dispositiu GPS. Imprimeix aquesta guia i descarrega l'arxiu GPX corresponent a la ruta aqui. Quan, amb l'ajuda del dispositiu GPS, arribis a un punt assenyalat de la ruta, a la guia trobaràs tot el contingut associat a aquest punt.
logo de Mapa Literari Català logo de Espais Escrits

Del 7 a la Z: poesia, alfabet, cinema i resistència

Una ruta literària de Joan Brossa

A través d'aquest itinerari pel barri barceloní de Sant Gervasi descobrirem alguns dels poemes corporis i visuals més amagats del creador, en comentarem alguns que ja no són visibles i, alhora, coneixerem els indrets on va viure i treballar el poeta.

1 / 10

Homenatge a la revista Dau al set

Homenatge a la revista Dau al set

Homenatge a la revista Dau al set. Autor: Daniel Zapater.

POESIA FETA A PROÒSIT D’HAVER INTERVINGUT EN EL TURMENT DE TIRAR AL FOC UNA RATAPINYADA

Van deixar caure, les pedres,
negra cortina al balcó.
Foguera encesa de nit,
en el foc hi ha un bon tió.

Temuda ratapinyada
fins el marbre fa suar.
Molts diuen que, la seva ombra,
el diable la serrà.

Ratapinyada és ocell
que té morro i ales té.
Cremant-la no farà mal
ni mourà guerra als ocells.

Morro de ratapinyada
cau del forat de la mà.
Jo li dic: em sembla, rata,
que aviat t’han d’enterrar.

Com que pèl i ploma té,
el foc no s’apagarà,
i si el foc ella apagava
foc nou es produirà.

En lloc de parlar remuga
quan es turmenta en el foc.
de sota la roca surt,
trapella, el follet del foc.

Armat amb la seva forca
la rata fort copejà.
Soca de cendra del foc
la fumera asfixià.

"Poesia feta a propòsit d'haver intervingut en el turment de tirar al foc una ratapinyada" Romancets del Dragolí. Barcelona: Edicions 62, 1986, p. 7.

'Vaig conèixer Joan Ponç per casualitat. Quan era al pis d’Alfons XII i havia de telefonar, ho feia a la farmàcia que hi havia a baix. Un dia vaig entrar amb una monografia del Douanier Rousseau sota el braç, que m’havia deixat en Prats. I el fill del farmacèutic, en Caldés, va dir: “Oh, el Rousseau!” I jo li vaig preguntar: “Però, que el coneixes?” “I tant si conec el Rousseau –em va replicar–, perquè vaig en una tertúlia d’artistes, que ens reunim a La Campana, també hi ha un noi que val molt; es diu Joan Ponç i viu aquí a prop.” Aleshores li vaig fer saber que m’agradaria coneixe’l. Pocs dies després me’l va presentar. Ara no recordo si va ser al meu pis; la veritat és que no hi rebia gaire gent: només alguna noia, el meu cosí, en Puig o l’Aulèstia. Immediatament em vaig adonar que en Ponç era un tipus insòlit i li vaig confessar: “M’agradaria veure el que fas.” Em va convidar a casa seva, sobre la plaça Molina, i m’ensenyà uns arlequins i unes natures mortes. Eren expressionistes a la manera de Rouault. Li vaig dir que m’agradava la que portava una etiqueta enganxada a l’ampolla, tal com feien els cubistes.' (Permanyer, "Brossa x Brossa", La Campana, Barcelona, 1992)
2 / 10

C/ Alfons XII, 65 i 67 (Primers domicilis)

Joan Brossa escrivint a l'estudi d'el Carrer Alfons XII

Joan Brossa escrivint a l'estudi d'el Carrer Alfons XII. Autor: Roman Farré.

ESPANYA DE 1953

Treu de damunt el mar munts de diaris!
No res sinó el meu front davant la llum.
Que bati un xàfec contra aquests desvaris:
Per pàtria, una gàbia em consum.

Frontera limitada per salaris
–Salaris limitant rauxa i costum–,
Sabre a dojo, sermons i sants rosaris
En llengua de voluta i embalum.

Vull que la llum amari aquesta alçada,
I voluntat de vida el meu afany:
Aigües i pedres, tot a la vegada.

Tal pàtria, per força és un engany:
La sento, no a l’amor enarborada,
Sinó al seu odi a qui li és estrany.

"Espanya de 1953" dins Joan Brossa. Catalunya i Selva, dins Poesia Rasa, I. Barcelona: Edicions 62, 1990, p. 140.

Com que la tieta tenia una habitació lliure, a principis dels cinquanta Brossa va instal•lar en aquest pis, on havia viscut fins a la guerra, el primer estudi. Hi ha fotografies que el mostren aquí, treballant, escrivint els poemes a llapis fins que no eren definitius, aleshores els copiava amb ploma, sobre tot tipus de papers reaprofitats. També és aquí on va desenvolupar, per dir-ho així, el seu mètode d’arxiu i de treball: un ordre particular en què la majoria hi veiem profund desordre, l’acumulació de tota mena de coses amb el pretext de fer ús de materials pobres en els seus poemes objecte, el muntatge dels llibres com si fossin pel•lícules, en la línia del que es coneix com “art pobre”.
3 / 10

Estudi del C/ Balmes 206

Brossa al seu estudia al Carrer de Balmes

Brossa al seu estudia al Carrer de Balmes. Autor: Pau Barceló.

Sóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva
espais enllà.

Joan Brossa. Cau de poemes (dins Poemes de seny i cabell). Barcelona: Ariel, 1977 .

La infantesa i la joventut de Brossa estan lligades al barri de Sant Gervasi. Hi va néixer, hi va viure i s’hi relacionà amb els amics. I la tardor del 1958 Brossa va instal•lar el seu estudi en un àtic d’un edifici situat a la cantonada entre Balmes i Travessera de Gràcia. Hi entrava per la porta del número 84 de la Travessera, la del servei, i per pujar s’havia d’utilitzar el muntacàrregues. Va néixer aquí una de les imatges més difoses del poeta, que el mostren assegut en un balancí entre munts de paper, com si volgués fer honor al que pot significar el seu cognom. En aquest estudi Brossa hi escrivia, hi rebia els amics i hi arxivava tot allò que pensava que podia ser-li útil per fer els seus poemes. El va mantenir obert fins a la mort, per bé que d’ençà dels 80 en feia un ús més aviat escenogràfic –quan algú el volia entrevistar, per exemple– que real (ja disposava de l’estudi al barri del Guinardó).
4 / 10

Lletres fugitives. Cercle de Lectors.

Lletres fugitives

Lletres fugitives, 1998. Carcle de Lectors.

ABECEDARI

Jo mateix sóc un altre. M’anomeneu i m’anomeno
I tot plegat esdevé una raó real. Entre el principi
i la fi de totes les coses, la unitat i la diversitat,
qui pugui remuntar-se a l’origen, trobarà un
univers que no seria res sense la paraula. Entre
les lletres de l’abecedari encara resta molt per descobrir.

"Abecedari" dins Joan Brossa. Traspàs. Barcelona .

A B C D E F G
H I J K L M N

a poc a poc i amb bona lletra
perquè no m’equivoqui

O P Q R S T
U V W X Y Z

"Escrivent" dins Joan Brossa. Passat festes (1993-1995). Barcelona: Edicions 62, 2013, p. 127.

En inaugurar aquesta seu l’any 1998, els responsables van demanar a Brossa un poema corpori per il•lustrar-ne l’entrada. Brossa va recórrer a la matèria primera amb què treballa el món editorial, l’alfabet, d’altra banda tan present a l’obra de Brossa. Aquestes Lletres fugitives són, doncs, un abecedari (que el poeta arrenglera en el primer nivell del vestíbul) del qual han fugit tres lletres, que ens espien des d’un indret o altre del vestíbul. No hi falten unes lletres qualssevol: hi falta la A (omnipresent a l’obra de Brossa), porta d’entrada al coneixement, la Ç que distingeix la llengua catalana i la X, símbol de la incògnita (ens permet descobrir allò que no sabem a través de les lletres). Com no podia ser d’una altra manera, l’alfabet, l’abecedari, és una constant en l’obra de Brossa (essència de la seva poesia). Una de les coses que no sabem és què se n’ha fet d’aquestes tres lletres. Per Brossa, l’alfabet era l’origen del llenguatge, l’alfabet aplega els signes que fan possible la comunicació i alhora és una forma simbòlica del coneixement.
5 / 10

Col·legi d'aparelladors i arquitectes tècnics de Barcelona

Façana del Col·legi d'aparelladors de Barcelona

Façana del Col·legi d'aparelladors de Barcelona. Autor: Andreu Català.

EL LLAGOST

Enmig de l’expectació general, un gran llagost
ha aparegut al cim del Col•legi d’Aparelladors.
El carrer ha estat paralitzat unes hores.
El cònsol de Mèxic ha assegurat que al seu país
aquest insecte, que en diuen chapulín, és considerat
pels indis autòctons com a símbol de la saviesa.
Estudiat el fenomen, els entomòlegs han deduït
que l’aparició de l’insecte significa un homenatge
als arquitectes i aparelladors de Barcelona
per la seva provada solvència.
I, d’aquest dia ençà, el llagost no se’n mou.

"El llagost" dins Joan Brossa. Passat festes (1993-1995). Barcelona: Edicions 62, 2013, p. 139.

Diuen que en algunes cultures índies el llagost és un símbol de la saviesa. Brossa recorre a aquest símbol, en les potes dentades del qual és fàcil, a més, llegir dues A, la primera lletra de l’alfabet, símbol del coneixement, i compartida per arquitectes i aparelladors. El llagost corona una façana que vesteix amb les lletres del nom del Col•legi, però endreçades alfabèticament i acolorides. Brossa torna a jugar amb els recursos alfabètics i els colors. Això li permetia, en aquest cas, donar vida i personalitat a una façana poc lluminosa
6 / 10

Avinguda Diagonal

Poema visual per a la paret del restaurant desaparegut del Boulevard Rosa

Poema visual per a la paret del restaurant desaparegut del Boulevard Rosa, 1987.

Un tros més avall de la Diagonal, on arrenca la Via Augusta, el 1987 es va inaugurar un establiment del Bulevard Rosa. Brossa el va vestir amb un poema inspirat en l’avinguda Diagonal, esgrafiat a l’escala del restaurant que hi havia a la primera planta de l’edifici. La seva realització va anar a càrrec de l’estucador Joan Solé, col•laborador habitual de Brossa.
7 / 10

Interior d'illa. Faune.

Faune

Faune. Autor: Albert Llorens.

AL FOLLET DEL BOSC

Cusin les velles guants de fum i llufes!
Oh fum, la nit a la viola, arrugues
les barres de les pales que estarrufes
com pedregall deixant marques feixugues.

Hi ha cassoles amb galls per les estufes.
Robant un ou als portalers d’esplugues,
la llarga barba amb dissimul els bufes,
les blanques nits dels dies que remugues.

Falten els ponts per construir-te faixa,
aquell pom d’or en coves sense escletxa,
la roca com un gall en una caixa.

Ja no es veu gens la fusta de la fletxa
que et venta el davantal. La barra encaixa.
Ocuparà als ferrers obrir una bretxa.

"Al follet del foc" dins Joan Brossa. Sonets de Caruixa (1949). Barcelona: Ed. 62, 1990 .

Som a la zona enjardinada que l’Hotel Evenia Rosselló va condicionar a l’interior de la mansana que ocupa. El mes de maig del 2001, poc més de dos anys després de la mort del poeta, el president de la cadena d’hotels va comunicar a la Fundació Joan Brossa que li volien dedicar aquest interior d’illa. Lluís Maria Riera, galerista i patró de la Fundació, amic personal de Brossa, va triar el poema “Faune”, editat en serigrafia el 1988, que aquí va ser muntat sobre un monòlit de 2 metres per 1’80. Cal aclarir que no és un dibuix de Brossa. Però sí que és una figura que apareix en l’obra de Brossa.
8 / 10

Paret mitgera (Carrer València, 252)

Poema visual de Brossa a la paret mitgera del carrer València, 252

Poema visual de Brossa a la paret mitgera del carrer València, 252. Autor: Daniel Zapater.

EL VIATGE

El poema
es posa en moviment
i us fica per la boca
d’una foradada.

Dilluns
dimarts
dimecres
dijous
divendres
dissabte

Aquí
el poema es para
perquè baixeu i sortiu
a la llum del dia.

"El viatge" dins Joan Brossa. El Saltamartí. Barcelona: Proa, 1985 .

El concepte de camí o de viatge ocupa un lloc central en l’obra de Brossa. Per ell, la seva vida i la seva obra són com un viatge, ple de parades, canvis de registre, però sempre sense moure’s de casa. Paradoxalment, a Brossa no li agradava gens viatjar. En la poètica brossiana, el viatge és representat pel camí. Un camí que marca el pas inexorable del temps i de la vida. I que el poeta recorre sense pressa. La identificació dels passos (empremtes del poeta en el seu itinerari vital)es manifesta sovin en la producció poètica t.
9 / 10

Rambla Catalunya. 150 homenatges.

150 homenatges

150 homenatges, 1987.

El cinema és l’art genuí del nostre temps. Ha influït enormement les altres arts, sobretot la novel•la i la poesia. Ens ha ensenyat a mirar; hem descobert parcel•les de la realitat que eren desateses i les hem valorades com correspon. (...) El cinema és un art jove i encara diria coses importants si es podia alliberar de les formes que no són seves. (...) Cal no oblidar que som a l’època de la imatge. Pel meu gust, potser falten poetes del cinema (ho són, per exemple, André Delvaux i, per què no?, Steven Spielberg). El cinema ja és un fet tan real com el teatre. El teatre té un avantatge i alhora un desavantatge: encara és artesania.

"El Cinema..." dins Joan Brossa. Prosa completa i textos esparsos. Barcelona: RBA-La Magrana .

10 / 10

Saltamartí. Homenatge al llibre

Homenatge al llibre

Homenatge al llibre , 1994. Autor: Andreu Català.

Veu: Mercè Managuerra, 2008.

EL SALTAMARTÍ

Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.

El poble.

A Lluís Solà

Joan Brossa. El saltamartí (1963). Barcelona: Edicions Pro, 1985, p. 45.

L’any 1994 el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya encarregà a Brossa, un monument per homenatjar el llibre. El poeta optà per la imatge del saltamartí, objecte que, com el llibre, sempre acaba superant els esculls i redreçant-se.