Aquest document serveix per acompanyar-te si fas la ruta amb un dispositiu GPS. Imprimeix aquesta guia i descarrega l'arxiu GPX corresponent a la ruta aqui. Quan, amb l'ajuda del dispositiu GPS, arribis a un punt assenyalat de la ruta, a la guia trobaràs tot el contingut associat a aquest punt.
logo de Mapa Literari Català logo de Espais Escrits

Del MACBA a La Seca. Poesia, màgia, teatre i carnaval

Una ruta literària de Joan Brossa

A través d'aquest itinerari pel centre històric de la ciutat visitarem alguns poemes urbans que l'Ajuntament de Barcelona o altres entitats van encarregar al poeta, coneixerem alguns dels llocs més emblemàtics i brossians de la ciutat i redescobrirem el Brossa més màgic i teatral.

1 / 10

MACBA

Macba

Macba.

—No estiguis segur que el mot brossa
ve d’escombraries. Antigament la brossa era la fulla
d’un arbust d’aquest mateix nom; feia molta
de fullaraca i la gent l’havia de recollir; feia
molta de brossa: d’aquí devia derivar després
al sentit d’escombraries.
Trobo el planeta molt interessant.”

"Arbust Brossa" dins Joan Brossa. Passat festes (1993-1995). Barcelona: Edicions 62, 2013, p. 195.

Des de la seva creació fins a l’agost de 2012, la seu de la Fundació es trobava al carrer Roger de Llúria. Més endavant l’entitat va traslladar-se a La Seca Espai Brossa amb la voluntat de crear-hi sinèrgies. Actualment, la seu social de la Fundació Joan Brossa es troba a la primera planta del Centre d’Estudis i de Documentació del MACBA atès que atès que tant el fons artístic, com l’arxiu personal i la biblioteca del poeta han estat cedits en dipòsit en aquest museu. El treball col·lectiu amb el MACBA vol contribuir a convertir Joan Brossa en un referent literari, artístic, cultural i social de la Catalunya contemporània.
2 / 10

Teatre Poliorama

Rellotge il·lusori

Rellotge il·lusori, 1985. Autor: Martí Gasull.

Veu: Pere Arquillué, 2008.

Allò que comença és des d’aquest moment
allò que acaba;
allò que fineix és alhora
allò que arrenca.

"Tic-tac" dins Joan Brossa. Passat festes (1993-1995). Barcelona: Edicions 62, 2013, p. 163.

Quan el 1984 els arquitectes Martorell, Bohigas i Mackay projectaven la remodelació del teatre Poliorama, encarregaren a Brossa un poema per al vestíbul. El resultat fou un joc òptic amb un rellotge.
3 / 10

Premi FAD Sebastià Guasch

Premi FAD Sabastià Guasch

Premi FAD Sabastià Guasch. Autor: Daniel Zapater.

El Jardiner

El Jardiner, 1988. Autor: Fundació Joan Brossa.

No hay más localidades.
No hay más localidades.
No hay más localidades.
No hay más localidades.
No hay más localidades.
No hay más localidades.
No hay más localidades.

"Repetició" dins Joan Brossa. "Petit festival (1965)" dins Rua de LLibres. Barcelona: Ariel, 1980, p. 248.

Cap escenari ciutadà no pot representar millor que la Rambla barcelonina el que és l’espectacle de la vida; per això a Brossa li agradava tant. Per aquest mateix motiu, quan el 1991 el “Premi FAD Sebastià Gasch” d’arts parateatrals va ser atorgat a les escultures humanes d’aquest passeig de la ciutat, el poeta se sentí especialment satisfet, i és que el premi que recordava un bon amic seu, insigne crític d’art impulsor de les avantguardes artístiques en tots els seus gèneres, en aquella ocasió homenatjava un dels seus carrers preferits. A partir d’aquell moment La Rambla disposa, com si es tractés d’ una petjada indeleble, del guardó del que Brossa n’és autor: l’antifaç, símbol del teatre i de la festa.
4 / 10

Bàrcino (Plaça Nova)

Bàrcino

Bàrcino , 1994. Autor: Andreu Català.

Veu: Pere Arquillué, 2008.

A Judit i Enric Satué

Com niu resolt al carrer,
una façana es pot tornar museu;
amb el sol reflectit a les parets,
o el mirall d’unes lletres a un fanal,
s’encén una botiga pels mosaics
i, a fora, l’alfabet posa senyals.

On les ales fan senyals
es foraden els grisos del carrer;
al mateix riu, flors blanques de mosaics
encenen els fanals d’aquest museu;
l’ensenya que guarneix cada fanal
ens guia en una selva de parets.

Bosc penjant d’unes parets,
creixen els rètols amb tot de senyals,
com una por es desarma en un fanal
o treu el cap la terra pel carrer.
Tots som els visitants d’un tal museu,
on els rètols i els símbols fan mosaics.

L’hora pessiga els mosaics,
i és lliure el ciutadà enmig de parets;
tothom té al seu abast el llarg museu
que reposa a l’atzar en uns senyals
pintats, tallats, forjats, en ple carrer,
i ens fa claror amb mirades de fanal.

Damunt el mapa, el fanal
del laberint sotmet tots els mosaics
i mouen les palanques d’un carrer
els rètols sobre portes i parets.
No enganya aquesta festa de senyals
que duen als carrers veus de museu.

S’aixeca el sol al museu;
el destí porta alt aquest fanal.
Com un llibre tancat ple de senyals,
el pensament empara els seus mosaics
i gira fulls damunt les mil parets
que acoten el teatre del carrer.

Fem del carrer, així, el nostre museu!
A les parets la ment obre un fanal:
aigua o mosaics n’estenen els senyals.

"Quart llibre de sextines (1981-1986)" dins Joan Brossa. Viatge per la sextina. Barcelona: Quaderns Crema, 1987, p. 238.

Amb motiu de l’encàrrec de l’Ajuntament per crear una mena de tanca que protegís els carreus de la muralla i delimités la Plaça Nova, Brossa dissenyà un autèntic logotip a partir del nom romà de Barcelona, en què cada lletra té una simbologia.
5 / 10

Botiga El Ingenio

Festes de Tardor

Festes de Tardor, 1987.

El Ingenio

El Ingenio. Autor: Daniel Zapater.

EL MOLINET DE CONFETTI (Dansa)

Munto enlaire el meu mirall;
A l’ondular de l’indret
Jo mateix sóc el genet,
Jo mateix sóc el cavall.

Roba i paper tibant no
Uneixo ni puc deixar
Gàbies d’ocells al clar
De lluna. Cap mocador
No lligo mai. Faig ventall
D’un estel. Tinc gana i set.
Jo mateix sóc el genet,
Jo mateix sóc el cavall.

Cuso cotó. Cap embut
No muda el color del vi.
Em constipo pel camí.
Bufa el vent on he nascut.
En torratxa de cristall
El mirall és l’alfabet.
Jo mateix sóc el genet,
Jo mateix sóc el cavall.

El pensament és l’avís
Que duc al cos. Al seu lloc,
Aire agafa un estel groc.
El camp és mestre massís.
Prové tot al capdavall
De dos daus i un gobelet.
Jo mateix sóc el genet,
Jo mateix sóc el cavall.

Tornada:
La lluna és eina de tall.
Molc confetti al molinet.
Jo mateix sóc el genet,
I jo mateix el cavall.”

"El molinet de confetti" dins Joan Brossa. Vint-i-una odes, un goig, una dansa i un sonet, dins Poesia Rasa, II. Barcelona: Edicions 62, 1991, p. 216.

El món del Carnaval i de les festes populars van constituir sens dubte una de les grans afeccions de Brossa. Per això no ens ha de sorprendre que sempre hagués estat un visitant addicte de la botiga més antiga a Barcelona del ram, fundada el 1838: “El Ingenio”. Amic del seu propietari, Josep Cardona, i de la seva filla, Rosa, el 1997 realitzà per a ells un poema corpori constituït per dos components: un, situat a la paret esquerra de l’entrada de la botiga, que integren dues lletres A col•locades de costat, i l’altre, ubicat al vestíbul de l’establiment, que també utilitza dues A, les quals, en aquest cas, cavalquen una sobre l’altra, com si executessin un exercici gimnàstic. Una proposta que no deixa de ser una nova metàfora de la trobada entre l’alta cultura i el sentit lúdic de la vida, que Brossa sabia infondre a les seves actuacions i que immortalitzà també en aquesta botiga tan arrelada a la cultura festiva de Catalunya.
6 / 10

Casa natal de Joan Miró

Amb Joan Miró a la presentació del llibre 'U no és ningú'

Amb Joan Miró a la presentació del llibre 'U no és ningú', 1979. Autor: Martí Gasull.

L’obra de Miró em va influir molt. I malgrat que era una reproducció en blanc i negre apareguda en una publicació estrangera, em va impressionar una pintura que em va ensenyar Prats: Home, dona i nen, de 1931. És molt especial: és de trànsit i de pont; anuncia les últimes èpoques i en canvi encara és arrelada en les primeres. Apareix el cap d’un ocell al qual he al•ludit en diversos poemes. A la vida hi ha coses que et marquen més que d’altres i aquesta obra no la vaig oblidar mai i sempre més l’he portada dins meu.”

Lluís Permanyer. Brossa x Brossa. Barcelona 1999, p. 110.

7 / 10

Botiga El rei de la màgia

Autor: Daniel Zapater.

Joan Brossa: el mag de la paraula. Autor: Jaume Maymó.

Joan Brossa en el Rodatge de 'Màgia a Catalunya'.

Joan Brossa en el Rodatge de 'Màgia a Catalunya'..

Amb el meu cosí, abans de la guerra, a Barcelona, ja havíem actuat. Ens agradaven els putxinel•lis i la màgia; vam comprar llibres i assajàvem els jocs. Un dia el meu cosí em va fer el joc dels tres gobelets i em va agradar tant que li vaig preguntar on l’havia après, em va contar que el seu pare l’havia portat a la casa d’un tal Partagàs, la botiga El Rey de la Magia, que abans era tota negra, amb esquelets penjants i molt tètrica, però que ja l’havien arreglat i tenia un altre aspecte. Vam quedar d’anar-hi un dia. Així ho vam fer i vam comprar alguns jocs, que en Bucheli ens ensenyava a fer. Mort en Partagàs, la botiga havia estat adquirida per Carles Bucheli, client de Partagàs i excel•lent prestidigitador. Jo havia actuat durant la guerra a diversos llocs en festivals col•lectius, com per exemple al local que havia estat el Centre Catòlic de Gràcia, on hi havia llavors un centre anarquista. També vaig actuar, sempre de franc, a diversos centres d’Esquerra Republicana, al Teatre Bosc, a la Rambla de Prat, i llavors ja sortia vestit de xinès, amb el nom de Wu. En conservo una fotografia que no he ensenyat mai a ningú.”

Lluís Permanyer. Brossa x Brossa. Barcelona 1999, p. 61-63.

8 / 10

Antic espai escènic Joan Brossa

Colombina

Colombina, 1969.

Autor: Daniel Zapater.

ARLEQUÍ

Sobre el barret es pinta
un cap

Sobre els ulls es pinta
unes ulleres

Sobre el vestit es pinta
un cos

Sobre els guants es pinta
unes mans

I sobre les sabates es pinta
uns peus.”

"Arlequí" dins Joan Brossa. Passat festes. Barcelona: Edicions 62, 2013, p. 29.

Dos amics i col•laboradors habituals de Brossa, el director de teatre Hermann Bonnín i el prestidigitador Hausson, van promoure la creació el desembre de 1997 del Brossa Espai Escènic, un centre de pocs metres quadrats però d’una gran significació perquè des d’allà s’impulsa la representació d’algunes obres de Brossa i la de tots aquells que treballen en les òrbites de la seva ètica i de la seva estètica. Per a distingir aquest espai el poeta concentrà els elements identificadors en el mateix edifici: en el coronament situà una lletra B vermella, enorme i ajaguda, que recorda un antifaç, i en una de les finestres emplaçà un pierrot, trencant així la frontera entre l’interior i l’exterior de l’edifici i donant vida a la façana, en la qual a més hi ha una signatura de Brossa ampliada. I davant per davant de l’Espai, instal•là una tarima fixa, que hauria d’haver correspost al buit més gran de la lletra B. Aquest volum fa d’escenari públic perquè tothom hi pugui representar el seu paper i conté una frase que acota el sentit del conjunt: “Quan un país no va a l’hora, el primer que se’n ressent és el teatre”.
9 / 10

Museu Picasso

Intent de visitar Picasso a Antibes: Portabella, Chillida, Brossa i Saura

Intent de visitar Picasso a Antibes: Portabella, Chillida, Brossa i Saura, 1960.

Picasso té 75 anys

Cuixart compon una harmonia

Tàpies passa per Roma i per Florència

Miró té 63 anys

El sabater treballa amb moltes sabates alhora

La modista toca la roba amb la planxa.

"Picasso té 75 anys..." dins Joan Brossa. Vint-i-set poemes. Barcelona: Proa p. 69 (Dins 'Cappare', 1973).

10 / 10

La Seca Espai Brossa

La Seca

La Seca. Autor: Knechtel.

ENTREACTE

Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d’una altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d’adjectius mirant pel
forat del teló.

Homenatge a Pompeu Fabra

"Entreacte" dins Joan Brossa. Els ulls i les orelles del poeta, dins Poemes de seny i cabell. Barcelona: Ariel, 1977, p. 551.